la ciutat mirada

Veiem però no mirem. Passegem per la nostra ciutat i rebem centenars, milers de missatges, d'impactes comunicatius. Diuen que d'ells només retenim el 2%, però els mitjans i la publicitat saben que per accedir a aquest petit percentatge han d'insistir, insistir i insistir... la reiteració converteix en norma el què desitgem que així sigui.

Un dels missatges més reiterats, constants i persistents és el de si ets noia, et toca això, si ets noi, et toca allò altre. Bellesa, desig, sexe, sentiments, envelliment, aprimament, cura del cos, amor, cura d'altres persones, tendresa, concentració... et sona a noia? Poder, fortalesa, maduresa, esport, dinamisme, valentia, domini, temple, vigor, astúcia, audàcia, risc... et sona a noi?

Els mitjans i la publicitat et serveixen, sobretot de la imatge per captivar-nos, són un reflex i alhora un transmissor de valors (alguns bons i d'altres no tant). Podem tenir criteri propi fora d'aquests valors? Mirar la ciutat i els missatges que aquesta conté amb ulls incrèduls potser et desperta certa inquietud, tal vegada perplexitat, en ocasions fastigueig i, de tant en tant ira continguda. Qualsevol d'aquests estats és bo: significa que no t'ho empasses tot.

Fotografia el què vegis i opina sobre el què hi has mirat. PurpleMap ho recull.